dimecres, 16 d’agost del 2017

Els Orgues d'Illa de Tet


Escolto la música dels orgues silenciosos.
Sé que sempre hi és però cal sentir-la.
Xemeneies de fades,
filigranes de pedra i cel.

S'esquinça la tarda com un full en blanc, 
on ja no podré escriure res més.
No és el vent ni la pluja que fan la música, 
el vent i la pluja, només, fan l'instrument.

Digues quin és aquest so, que em cal sentir o inventar de nou...
L'he perdut, de tant buscar-lo. I el silenci, avui,  ja no té música.

Vola lentament la barca sobre l'aigua amb un anar i venir incessant. De vegades,  gairebé buida, només dues persones  que fan petar la x...