Santa Cristina de la serra a La Menera

Santa Cristina de la serra

La Menera és un poble de la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord. Juntament amb el de Costoja, el de la Menera és el terme més meridional del Vallespir, en concret de l'Alt Vallespir, en contacte amb la Garrotxa i el Ripollès. Viquipèdia

Era festa major a La Menera. Ple de banderes catalanes i alguna estelada. Vam arribar just a la ballada de sardanes del matí. Amb la cobla de Catalunya nord que es diu Tres Vents. Hi havia força gent per a un poble tan petit. Balladors i espectadors i fins i tot els músics parlaven tots en francès. No vam sentir ni un mot de català, en aquest ambient que ho semblava tant. Però, va ser una ballada bonica.

Camí amunt, 
entre les roques grosses fins als planells.
La bellesa i la pau de la muntanya, 
la verdor especial d'aquest estiu 
i sobretot la descoberta del lloc,
ens regalen un dia ple i feliç.

La roca grossa

Soc la més grossa del camí, la més grossa del tros de les roques grosses, però mai no és suficient perquè et reconeguin. Com poden saber-ho, fins que no les han vist totes? I com poden estar segurs que ja les han vist totes? Per això vull canviar-me et títol, i l'adjectiu i m'he deixat serrell, ara porto un serrell molt a la moda, sofisticat i despentinat. Ara sí, se'm reconeix de seguida: la roca grossa del serrell d'heures. Espero que les companyes roques i pedres grosses no em copiïn la meva idea. Seré una fita i un punt de cita pels enamorats.

Fulles verdes / fulles seques

Com si fos una preminició.
O un simple avançament del què ens espera.
La branca de fulles seques, pren color i força,
damunt de l'esplendor del verd de l'estiu.

Plàtans

ENCERTANTS:

Enhorabona a en XeXu, que avui ha encertat la novel·la i  l'escriptor
Enhorabona a l'Elfreelang, que ha encertat també l'escriptora! Només falta la novel·la Elfree!


"Aquest poble de regues obertes i d'aigua traspuant pertot va seduir-lo sense que ell tingués cap possibilitat de resistir-s'hi"

I avui també escric jo, sense cometes, que aquest poble, per a mi sempre serà, el poble de l'aigua clara refrescant els carrers, però sobretot, sobretot el poble dels plàtans immensos, que gairebé envaeixen els carrers estrets.

I com a pista final pel llibre i l'autora un anagrama:

Títol:  CAN FREGA
Autora: PRUNEIA LLENOSA

PD: Avui donaré l'empenteta a tots els comentaris aturats dels encertants a cada post corresponent.


RESUM FINAL DELS PUNTS DELS ENCERTANTS:
(Per cada reposta encertada: 5 punts el primer dia, 4 el segon, 3 el tercer, 2 el quart i 1 el cinquè)

McAbeu 13 punts
Rits 10 punts
XeXu 6 punts
Pere 5 punts 
Xavier 3 punts
Elfree 1 punts

MOLTES GRÀCIES A TOTS PER PARTICIPAR!!!

Canal i museu

QUARTA PISTA



ENCERTANTS:

Avui no hi ha hagut cap encertant!

"S'eixuga els llavis. Ha travessat un carrer ample i fressat d'ombres de plàtans. A banda i banda de la calçada les cunetes regantellen aigua. Fa poc ha passat davant del museu d'art, que ja és tancat, i ha consultat l'horari de visites."

"Al museu he veuràs ceràmica taurina de Picasso, és fabulosa" ....

"hi ha un quadre  que me plau molt, a mi, trobo que retrata bé ....... (el nom poble): els vells teulats rossos menjats pel sol i la calitja del cel sobre els camps retallats i els ponts."

"Les cases són de dos o tres pisos amb finestrals rectangulars i portes amb llindes de pedra."

• A la novel·la hi trobem també l'Albert , un metge jueu que, en plena guerra mundial, escapa dels alemanys.

• L'autora ha escrit una altra novel·la, molt coneguda, ambientada a Sant Pere de Rodes, que va guanyar un premi.

El cafè

TERCERA PISTA

.

ENCERTANTS:

Avui, aquest tercer dia, tenim dos encertants més:

Enhorabona rits, ja tens totes tres coses endevinades!
Enhorabona, Xavier, sí que has encertat la població! 

"Somriu i segueix parlant del poble, de l'atracció que va exercir en tants artistes a principis de segle. De les tertúlies a l'Hotel Canigó i al Gran Cafè..."

• L'autora va nèixer a Celrà.
• Les dues protagonistes de la part del relat del 1966 es diuen Montse i Denisa.

La plaça de la font

SEGONA PISTA



"Havien seguit passejant cap a l'oest per un carreró retort fins a una plaça empedrada que té una font central. La Plaça dels Nou Raigs."

L'autora va començar escrivint poesia, és filòloga, és professora i ha guanyat una colla de premis.
La novel·la es belluga entre dues èpoques: l'any 1966 i l'època de les guerres del 36 fins als anys quaranta.


PD: la senyora de la foto no és cap pista ni tampoc és ningú que jo conegui. Simplement era allà.

ENCERTANTS:
La població ha estat encertada en aquesta segona pista per tres persones més:

Enhorabona, rits!
Enhorabona, Pere!
Enhorabona, XeXu!


I el llibre i l'autora també han estat ja descoberts:

Enhorabona Mc! 

Joc de la segona quinzena d'agost: endevinem un poble

Primer dia  i primera pista. 

"Demà  podem anar a passejar pel poble, t'ensenyaré el nucli antic, l'església, prendrem un gelat en algun bar de la Passejada..."

(Fragment del llibre també a endevinar)

El poble és català, el llibre també i l'autora també.

El llibre està publicat per primer cop l'any 1998 i és la primera novel·la d'aquesta escriptora.

ENCERTANTS:

El primer dia ja hi ha un encertant de la població que buscàvem. No la dic encara perquè qui vulgui pugui continuar buscant pistes.

Enhorabona McAbeu. Ja en tens una de tres!

Riera d'Espinalba

En aquest racó de prat i de riu, s'hi està molt bé. Si veniu a seure-hi una estona amb mi, us explicaré i us proposaré una cosa.

Aquestes vacances, he llegit un llibre que m'ha donat la idea per fer el meu habitual Joc de la segona quinzena d'agost, d'endevinar un poble. Un llibre que parla molt d'aquest poble i en fa algunes descripcions.

Se m'ha acudit que en comptes de donar jo les pistes, les pistes podrien ser petits fragments del llibre.  I amb aquesta idea us he muntat el joc per la setmana que  ve. Les fotos sí que són meves o bé del meu caçador de dragonets que també caça imatges.

Sortirà un post cada dia, de dilluns a divendres. Amb una pista sobre el poble i una pista sobre la novel·la i el seu autor o autora. Els comentaris estaran moderats i podeu deixar les respostes o les preguntes,  si en teniu, directament als comentaris, però només sortiran els comentaris no encertants, perquè serveixin per descartar possibilitats. 

Ei, no badeu, la setmana que ve post cada dia! 

Relats d’estiu de la Carme

Foto meva d'un carreró de Cadaqués

Relats d'estiu de la Carme. Agost 2018.  
Que us suggereix aquest lloc?  

1.- Elfreelang: Rememoracions
2.- Xavier Pujol: Cadaqués groc
3.- XeXu: Absència
4.- Joan Gasull: El petit lloc 
5.- Rits: Relats d'estiu de la Carme 
6.- Consol: El gat blau
7.- Gemma-Sara: Aigües tranquil·les 
8.- McAbeu: Cuina moderna

Incertes realitats

- Te'n recordes quan vam sopar en aquest lloc, l'any passat? 
- O potser no era aquest, sinó un de semblant?
- Com podríem saber-ho?  Ningú no sap ni on vam anar, ni quin dia hi vam anar. Ni nosaltres mateixos.
- Però tu i jo sabem que sí, que vam anar de vacances i recordem fil per randa totes i cadascuna de les coses que vam fer.
- I tant! No les oblidaré mai. Van ser unes vacances curtes, però molt boniques i molt intenses.
- Plàcides, al mateix temps. Recordo molt les passejades pels boscos.
- I els gorgs del rierol, també. Tot de cop, res era impossible i ho teníem tot a l'abast de la mà.
- No hi ha com la imaginació per a fer real qualsevol desig. 
- Vols que hi entrem a picar alguna cosa?
- Sí, potser així sabrem si era o no era aquest lloc. He, he, he...

Van entrar, van fer una mena de  berenar-sopar, encara les taules eren buides, perquè era aviat. La cambrera que els va servir, era una noia activa, ràpida, menuda, amb els cabells curts molt negres i mentre anava i venia no els podia treure l'ull de sobre.

 I en acomiadar-los,  va dir:

- Fins l'any que ve? Els tornarem a veure per aquí?
- Em sembla que ens confons. No som habituals d'aquest establiment.
- No, no em confonc. Vostés són les úniques persones que han vingut a sopar a aquestes hores, i que a més a més, han demanat exactament el mateix i que (si no s'ho prenen com una impertinència) van vestits ben igual, amb la mateixa roba. Són vostés no en tinc cap dubte. Me'n recordo molt perquè desprès d'acomiadar-nos vostès es van volatilitzar de cop. Encara no m'he refet de l'ensurt.
......

- 😳😱😳😱😨😳😱😨 Ostres! Ho han tornat a fer... sort que ja havien pagat!

Passejada sota els arbres morats

Vine, cabussa't amb mi, ara en el sol, ara en l'ombra
i passegem sota els arbres de fulla morada.
Tots els mots ens vindran a trobar a cada pas
i enllaçarem instants com baules d'eternitats.

Endevino que acabaré la vida 
tal com la vaig començar
alimentant-me només de somis.

Enfilats per les parets...

- Aquella canalla s'enfilen per les parets.
- Què ha passat?
- No res, només juguen.... 😉

Ni que sigui per portar la contrària a les frases fetes, la mainada s'enfilaven per les parets contents i enjogassats.

Finestra a Ciuret

Mirar des de dins cap a fora,

per copsar més bé la bellesa.

Des del cor fins a l'infinit.

Des del ram de flors seques

als arbres de branques bellugadisses,

al bosc, a la muntanya, a l'horitzó.

I l'aire suau que ho refresca tot. 

Safareig a Ciuret

Damunt de l'herba surava sempre l'olor de les flors properes, de la til·la que penjava dels arbres, de les herbes aromàtiques. I el so de la font del safareig.

Damunt de l'herba sura la cinta que fa de corda fluixa, tan tensada com es pot, per fer equilibris, els que tenen equilibri.

Damunt de l'herba suren també converses i rialles conjuntes i pensaments i somnis i paraules escrites i històries impossibles.

Damunt de l'herba suren els reflexos de l'aigua, i l'aire escampa tots els desitjos, il·lusions i anhels que encara no hem aconseguit.

Ciuret - dibuix

Per sempre, 
l'era i les cabanes, 
les cases, el safareig i la piscina,
el riu, els gorgs, 
els faigs i l'ombra dels til·lers,
seran un bell bocí de la nostra història.

Les paraules boniques, les lectures dels grans, 
les pregàries de les nenes, 
els balls bellugadissos de grans i petits, 
les emocions, les sorpreses, els regals.

Les ganes de compartir, els riures i els somriures,
els esmorzars exagerats,
la taula tan llarga, la col·laboració de tots en tot.
Les converses sobre l'herba, 
les petites recances dels comiats.

Afortunats, de ser-hi i de tenir-nos.
#totsplegatsmolemmolt.
Un record pel qui ens faltava.
Sempre et voldríem amb nosaltres,
encara que tu no vinguis. 

Caçador de dragonet

És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la calma i que cadascú estigui còmode en el seu lloc.  A la meva família en tenim un de molt valent i ben predisposat.

A mi m'agraden els dragonets, els trobo simpàtics i divertits. Com s'arrapen amb les seves mans de cinc dits a mi em suggereix una actitud com tendra i innocent. No em fan ni por ni fàstic, però tampoc m'agrada tocar-los. El meu caçador els agafa curosament amb les mans, mai no els espanta ni els fa perdre la cua i els torna al seu lloc, on poden caçar molt millor: mosquits o papallones de nit. A fora. Ells se'n van tot seguit cap a a prop d'algun llum del carrer.

També caça rates-pinyades, quan entren a casa,  algun ocell que a vegades ens ha entrat. Un dia fins i tot una garsa de dins la xemeneia, que feia molta por pel soroll que feia, en feia molt, sense saber quina bestiola  prou grossa podia sortir d'allà.  Va sortir espantada i plena de sutge, però va volar feliç.

Vosaltres també teniu algun caçador pacífic a la família? Què feu quan us entra alguna bestiola?