El poble semblava buit.
Hi havia el silenci de les flors
ben ordenades en els seus llocs.
I el de les pedres, callant i amagant
tanta història col·lectiva i
tantes petites històries de la gent.
Però no ho era pas de buit.
La remor del riu ens recordava la vida.
I la bellesa arreu ens parlava de les mans
que l'havien creat o posat just en aquest lloc precís.
El so de les nostes passes, forasteres
ens allunyava i ens apropava a la vegada
al nostre objectiu de conèixer.
