 |
| D'una foto de la Mònica |
Tant el dibuix com el poema venen d'un diàleg d'aquí.
El sentiré molt lluny, el mar
i també lluny, la muntanya,
i la pluja i el cel, quan ja no hi siguis.
Per més que m'aferri a qualsevol suport...
L'enyorança serà com l'aire
que omple sense omplir, cada buida absència.
I el record serà, potent, de tot allò que mai no va ser.
