Ni quan som verds i tendres i acabats de sortir,
ni quan som més madurs i amb vermells de tardor,
ni quan estem arrugats i pansits,
no ve cap vent que ens enlairi una mica i ens permeti volar.
Sempre, a tothora, esperant, ran de terra.
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
La Font d'Emili Donadeu a Sant Martí Sesgueioles La Justina no podia evitar, que cada cop que passava davant de la font pensava en el...