Vine,
seurem sota els arbres, a la vora del riu,
per fer com si tot fos etern
i com si encara hi hagués un futur.
La remor del riu ens regalarà el seu somriure
i nosaltres oblidarem els dies i les setmanes
i els anys que s'han buidat sense entendre per què.
Farem veure que tot va bé,
encara que res ja no tingui sentit.
Només la fresca remor del riu que ens bressola.
