Vincent van Gogh: Crani fumant un cigarret
- Faci el favor de marxar d'aquí, si vol fumar, vosté mateix, però fumi a casa seva o on sigui...
- Miri senyor, jo fumo on em dona la gana, ja tenim prou llocs prohibits, com perquè no es pugui fumar ni al carrer, fumaré assegut en aquest banc i ningú pot fer res per evitar-ho, ni vosté tampoc.
- Home, però aquí, davant del meu estanc... que no veu que m'espanta els pocs clients que em queden, amb aquesta pinta que fa?
- I a mi què m'explica! Reinventi's, no ho diuen així, ara? Dediqui's a una altra cosa. Una botiga de fruita i verdura, per exemple..... No li fa vergonya dedicar-se a un negoci que mata la gent?
- Ei, ei, ei... que jo no mato a ningú.
- No poc! Miri, jo mateix vaig ser client seu durant molts anys. I l'adicció que tinc és tan forta que torno i torno, sempre, fins a la seva botiga, per sort ara ja no em cal comprar res... el cigarret i jo estem morts i enterrats, som només uns fantasmes.
- Sí que em sap greu, senyor fantasma! ja em semblava a mi que li veia molt mala cara... per cert com se deia vosté quan era viu? Em sap greu però està tan canviat que no l'acabo de reconèixer.
