Vaig seure a l'embarcador amb paper i llapis,
preparada per a transformar
sensacions en paraules.
I pensava "groc"
com qui pensa en ells i a la vegada
en el color de herbes que moren damunt de l'aigua.
I pensava "riu"
com aquell camí inesgotable de l'aigua i de l'ànima fins al mar.
I escrivia, paraules molt senzilles:
Hivern i cel i branques buides i ombres que dibuixen la terra,
com el record de tants moments,
com la llum en les mirades,
com el despullament on ens reconeixem,
com l'equilibri buscat entre tu i jo.
