Res no dura per sempre,
ni la pluja,
ni l'arc de Sant Martí.
El capturo a l'instant, per retenir-lo.
Com un somriure de colors, com una màgia d'una tarda.
Sense moure'm del meu lloc, ell se m'ha plantat just davant de la meva finestra.
dimecres, 6 d’abril del 2022
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
-
És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la c... -
La meva foto "tunejada" pel Xavier Pujol Primera participació als Relats de la Carme: Relat en imatge de Xavier Pujol ... -
"Al final, cal recordar que ni les constitucions ni la polícia derrotaran als qui lluiten amb la justícia del seu costat." Nel...