Zinaïda Serebriakova, 1919, Карточный домик
El pobre Nel, com que és el més petit, comença jugant amb desavantatge i ha de deixar unes quantes penyores: el gerret de flors que la mare li posa a la seva habitació, un llibre, la seva pilota. Fins que al final els exposa clarament com s'ha de construir el castell perquè sigui una mica més resistent. I fins i tot calcula el nombre de cartes que cal posar a cada pis perquè s'aguanti. Els seus germans se'l miren com si veiessin un extraterrestre. Tot i així, el resultat és que amb el castell encara més resistent, els seus germans no el fan caure mai i en canvi ell, el fa caure una vegada més.
Quan porta el soldadet de barret de copa i cassaca vermella, la seva germana li diu:
-Nel d'on has tret aquesta joguina, que no te l'havia vist mai?
-És nova d'avui, me l'ha regalat el veí del tercer, aquest senyor que és matemàtic i que m'ensenya sempre coses molt interessants.
PD: manllevant personatges de la història d'en Mc. Gràcies Mc, per deixar-me'l!
