A la tardor, les fulles cauen i canvien els colors, un cop i un altre, del verd al groc, del groc al marró cada vegada més fosc. També s'assequen, fins que acaben essent pols. I no obliden mai, ni quan són ja pols, tot allò que van ser, tot allò que van viure, tot allò que van estimar. Recorden i estimen per sempre el sol, i el vent i la pluja que les va ajudar a viure i estimen el lloc, el bosc, els arbres i les persones que s'hi van apropar. No, res no s'oblida quan és de veritat.
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
dimecres, 30 d’octubre del 2024
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Aiguabarreig del Segre i de l'Ebre a Mequinensa Hi ha el blau, que ho omple tot, només perqué ho volem així. Hi ha l'absència de pa...
-
És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la c...
-
La meva foto "tunejada" pel Xavier Pujol Primera participació als Relats de la Carme: Relat en imatge de Xavier Pujol ...
-
"Al final, cal recordar que ni les constitucions ni la polícia derrotaran als qui lluiten amb la justícia del seu costat." Nel...