A la tardor, les fulles cauen i canvien els colors, un cop i un altre, del verd al groc, del groc al marró cada vegada més fosc. També s'assequen, fins que acaben essent pols. I no obliden mai, ni quan són ja pols, tot allò que van ser, tot allò que van viure, tot allò que van estimar. Recorden i estimen per sempre el sol, i el vent i la pluja que les va ajudar a viure i estimen el lloc, el bosc, els arbres i les persones que s'hi van apropar. No, res no s'oblida quan és de veritat.
