Entre les branques del nesprer,
surt i s'amaga la lluna.
Me la miro rere els vidres,
com si fos una companyia, un lligam.
La veus?
Estira el fil de llum i
sentiràs els meus mots silenciosos.
dilluns, 5 de gener del 2026
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
-
És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la c... -
La meva foto "tunejada" pel Xavier Pujol Primera participació als Relats de la Carme: Relat en imatge de Xavier Pujol ... -
Mural a Penelles - una fotografia de Fra Miquel Si us voleu afegir a la meva proposta d'agost, sereu tan benvinguts com ho sou sempre...