Entre les branques del nesprer,
surt i s'amaga la lluna.
Me la miro rere els vidres,
com si fos una companyia, un lligam.
La veus?
Estira el fil de llum i
sentiràs els meus mots silenciosos.
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
Aiguabarreig del Segre i de l'Ebre a Mequinensa Hi ha el blau, que ho omple tot, només perqué ho volem així. Hi ha l'absència de pa...