dilluns, 23 de desembre del 2019

Quan la muntanya s'acosta al mar

Des de l'Escala,  com a teló de fons de les ruïnes d'Empúries, el Canigó nevat.

Cap a la part del Pirineu, 
vora els serrats i arran del mar, 
s'obre una plana riallera: 
és l'Empordà

Joan Maragall

M'agrada la muntanya, a l'estiu amb els seus prats verds i els seus boscos, per caminar i per estirar-s'hi i per sentir una llibertat que no es troba enlloc més. I a l'hivern amb el seu silenci de neu.

M'agrada la mar i aquest horitzó tan llis i aquest infinit suggeridor. I respirar el seu batec i sentir la seva olor. La mar en calma regala molta pau, la mar revoltada sembla transmetre molta força.

A vegades totes dues es donen a mà. 
I els espectadors bocabadats, els faríem reverències. 

L'edifici de l'Hotel Empúries  i el Pirineu al fons

Balcó a Algerri (La Noguera) Després de tants anys de vida,  La Isabel,  encara pensava que no havia pogut recuperar mai la saviesa perdu...