Buscava un elixir, no el volia pas d'eterna joventut, ni d'immortalitat, ni d'amor. Tot això ja li estava bé com estava. Buscava un elixir de l'ara i aquí, del temps present, de l'espai lliure, d'un fluir sense mesura, d'una plenitud que retroba i se li escapa un cop i un altre, sense poder-ho evitar.
Quan va veure els elixirs de llum que havien preparat per encàrrec d'ella, va triar:
La claror groga que feia desaparèixer reixes i límits i condicionants de tota mena. La claror blava que feia efectius els seus conjurs màgics i la claror més blanca la que deixava tatuatges tan inesborrables com invisibles sobre la pell del seu cos.
Va aprende a fer funcionar els conjurs, la vida era més bonica amb ells.
