Que la placidesa endreçada i sòbria
d'un portal i uns xiprers (com sentinelles assenyats
que em guarden la serenitat apresa)
no em destorbin mai la rauxa alegre
de les branques de buguenvíl·lea
sobreeixint del petit espai d'una finestra.
Que no em calgui endreçar-ho tot, cada vegada,
i que un bell desendreç ens ompli les hores.
