Tenia la casa plena de llibres, deixant de banda les diferents prestatgeries ben plenes, els llibres ocupaven la tauleta de nit i gran part de la taula de treball. A sobre la taula, vora el racó de la paret, havia començat a deixar llibres plans l'un sobre l'altre a l'espera de saber on posar-los. Quan la columna de llibres fou massa alta per a poder gestionar-la bé, va decidir que li calia desprendre's d'alguns llibres.
Els va triar bé i els va deixar a fora, al carrer, per si algú els volia. Primer a la vorera, just davant de casa, després damunt d'un banc de la plaça, al final va construir una espècie d’armariet on deixar-los. Va tenir tan èxit que el Consell de barri en va fer construir un de més gran, més sòlid i més durador. Va ser una mini biblioteca popular on tothom podia anar a agafar i a deixar els llibres que volia.
