Es vesteix de vellut
i ens fa més tendre el seu gest i la seva pell.
I la tendresa no escapça pas la seva força.
Sobreviu, l'hivern i la gelada
i prepara, dia a dia,
tots els brots d'una nova primavera.
No tot és la paraula, no tot és el gest,
ni tot és la carícia.
Sura per damunt de tot, l'ànima de vellut,
la tendresa suau, com una molsa,
de cada batec, de cada esguard.
de cada batec, de cada esguard.
Pacientment,
filigranes de somnis
ens rescaten cada dia
per despertar la nostra particular primavera.
