Ens trobarem
i serà com en un somni
dels que deformen,
a la seva manera,
l'absurda realitat.
I tindrem les hores per recordar aquella història,
d'aquell altre temps que es va desendreçar.
Ara, que les paraules fan un goig que enamoren
com cofres del tresor que ningú ens pot robar,
ara, les direm fluixet, perquè no se'ns escapin
ni vagin més lluny d'on les volem portar.
Que duen l'emoció penjada a cada lletra
i llisquen per la pell com si fossin les mans.
Escriu un xiuxiueig a la vora de l'aigua
fins que la primavera ens vulgui aixoplugar.
