L'Imma havia nascut en un poble bonic i envoltat de masies i terres de conreu que li feien d'embolcall. Segur que s'hi hauria sentit molt bé, arrelant i fent-se una més dels veïns que formaven aquesta comunitat.
Però això no va passar, perquè la vida (o els seus pares) la van portar a destinacions diferents, tantes, en tan pocs anys que per una part se sentia una mica desarrelada i forastera arreu, però com a contrapartida, a tot arreu del seu país se sent a casa, sense distingir gaire un lloc d'un altre: a les ciutats, al camp, a les serralades boscoses, a la muntanya.
Quan viatja pel seu país i admira la seva bellesa tan variada, sempre pensa: aquí hi podria viure o aquí m'agradaria viure-hi.
Però el seu objectiu més concret, és tornar al seu poble i conèixer més a fons la seva gent.
En recorda bé els colors, la silueta, però li manquen els detalls.
