Tenien una vida petita, tan petita que era de la mida d'un festuc.
Sí, un festuc, com una mena de festa diminuta amb un fruit rodonet a dins.
Si l'un era un golafre, que es menjava sense manies tots els instants rodons,
l'altra sempre trobava que eren massa petits i que no valia la pena ni tastar-los.
- Menjafestucs!
- Llepafils!
Es deien l'un a l'altre.
Parlaven la mateixa llengüa, però semblava que parlaven idiomes diferents. Un dia van descobrir que menjafestucs i llepafils, en realitat, eren sinònims i això va canviar moltes coses dels seus punts de vista.
Ara el menjafestucs se'ls menja amb comptagotes i la llepafils també.
A vegades, dins de la clofolla, es troben.
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
dilluns, 9 de març del 2020
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
L'altre punt de vista del post de la gateta Aquell humà passava cada dia. Al començament passava de llarg. Com s'entén que no sigu...
-
És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la c...
-
Mural a Penelles - una fotografia de Fra Miquel Si us voleu afegir a la meva proposta d'agost, sereu tan benvinguts com ho sou sempre...
-
La meva foto "tunejada" pel Xavier Pujol Primera participació als Relats de la Carme: Relat en imatge de Xavier Pujol ...
