Pugem a poc a poc,
la nostra escala.
Cada pas ens obre un món,
cada graó un nou color.
No sabem on és l'arribada.
Mentre anem perduts col·lectivament,
en el nostre camí privat
no tenim pressa.
Contemplem la vida.
divendres, 1 d’abril del 2022
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
-
És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la c... -
La meva foto "tunejada" pel Xavier Pujol Primera participació als Relats de la Carme: Relat en imatge de Xavier Pujol ... -
"Al final, cal recordar que ni les constitucions ni la polícia derrotaran als qui lluiten amb la justícia del seu costat." Nel...