dimecres, 23 de setembre del 2020

Passeig de mar

L'Escala

El mar em crida, tan a prop i tan lluny a la vegada. Passejo amb calma, amb un pas massa lent. Els ulls miren incansablement aquesta mar que m'atreu, però no m'hi acosto, no és el moment. Cal esperar Una altra oportunitat millor per capbussar-m'hi. Espera'm! Tornaré!

,

a 8 comentaris:
Subscriure's a: Missatges (Atom)

Un dia algú va tenir la idea d'encarregar uns bancs de carrer a una artista, concretament a la  Sarah Misselbrook , originària del Re...

  • Caçador de dragonet
    És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la c...
  • Relats d'estiu de la Carme
    La meva foto "tunejada" pel Xavier Pujol Primera participació als Relats de la Carme:  Relat en imatge de Xavier Pujol ...
  • Tancat per aturada general
    "Al final, cal recordar que ni les constitucions ni la polícia derrotaran als qui lluiten amb la justícia del seu costat." Nel...