divendres, 30 de novembre del 2018

Torre de guaita


Dalt del turó dels meus somnis
hi tinc una torre de guaita,
per veure fins on arriben
els horitzons que buscava.
Res no es veu a ran de terra.
Puc volar o pujar escales
si vull veure aquest futur
que cada dia s'escapa.

dimecres, 28 de novembre del 2018

Roba estesa


Missatges secrets, 
de la roba estesa.
si no hi ha vermell 
la nit ha estat freda.
Si hi poso molts blaus
escric la tendresa.
I si em surt el groc
el balcó protesta.


dilluns, 26 de novembre del 2018

La font de les papallones


De les papallones blaves
n'hem fet record i somni.
Escolta...  Les sents?
D'un blau cel tan clar
que netegen l'aire.

divendres, 23 de novembre del 2018

Relats Conjunts: el malson

Johann Heinrich Füssli, 1781, The Nightmare

- He tingut un malson terrible...
- Què has somiat, estimada?
- Que tenia uns monstre assegut a sobre meu i no podia fer res per a treure-me'l de sobre. No era ni home ni bèstia, monstruós i realment horrorós. Em desmaiava de por i també del seu pes inaguantable, semblava de plom, que no em deixava ni respirar com cal.
- I què feia? 
- Res, més aviat semblava distret, mirant cap a una altra banda, com si tant li fes ser a sobre meu com en qualsevol altre lloc.
- Doncs així no devia fer tanta por, oi?
- Me'n feia, me'n feia, tenia molta por que a qualsevol moment m'ataqués.
- I no hi havia ningú més? ni passava res més en aquest somni?
- Sí, hi havia un ruc, o un cavall, no t'ho sabria dir, o un cap de ruc amb orelles de cavall, però només ens mirava mig amagat, no inspirava confiança, tampoc.
- Doncs sort que t'has despertat aviat, segurament que t'has sentit ben alleugerida de poder deixar enrere el malson.
- No, no gaire, perquè hi ha un malson encara pitjor que persisteix quan em desperto: la pèrdua de les llibertats, dels drets civils, els empresonaments, la injustícia permanentment manipulada i l'encallament de la república i dels nostres partits polítics.  Empenyem la república o què? Per cert, estimat, tu ja t'has inscrit al Consell de la República?
- No, encara no...
- Ho veus?  això sí que és un malson, vivim encallats! 



Pd: us heu fixat que no es treu el llacet groc ni per dormir? 

dimecres, 21 de novembre del 2018

Plaça


Per despertar-nos, per obrir-nos els ulls,
per sortir sota el sol o sota un cel cobert,
triem espais desconeguts, 
que encara no sabem què custodien.
Una plaça plena de llum,
una arcada d'ombra, 
els carrers més estrets
o els balcons més florits.
Com un regal sense adreça ni remitent.
Un present obert,
d'un déu ignorat.
Un poble, una terra.




dilluns, 19 de novembre del 2018

divendres, 16 de novembre del 2018

Vilajuïga



Voltaré tots els racons del meu país
i m'enduré amb mi la seva imatge.

Guardats ben endins, 
a la memòria
per fer-me 
més que mai,  
jo mateixa,
un tros d'aquesta terra.


dimecres, 14 de novembre del 2018

Entrada d'una casa de Les Piles




Hi ha un calfred sota els colors de l'heura
i un recolliment dins la porta tancada.
I la joia de viure més pura
com la que es viu sota una porxada.

Escriurem els colors més potents
i pintarem totes les paraules.
Sentirem la cançó de cada gest
i ens acaronarem amb la mirada.

dilluns, 12 de novembre del 2018

No es rendeix



És impressionant que un tros de tronc que no feia més de mig metre de llarg, encara  vulgui ser arbre.

Si la soca tallada per dalt i per baix, posada sobre la pedra dura del paviment, encara no es rendeix i treu un brot verd, per què ens hauríem de rendir nosaltres?

dissabte, 10 de novembre del 2018

Els pagesos seran sempre nostres - Conesa



A Conesa, a la Conca de Barberà, aquest homenatge escultural als pagesos, també duia llaços grocs. Em va cridar l'atenció que els llaços grocs de Conesa, no només aquests de les escultures, eren llaçades. Llaços de debó, no només nusos. Eren bonics.

dimecres, 7 de novembre del 2018

Interior a Vilaverd



Acolliment, la cambra, 
i serenor d'absència.
Ram de flors seques, metàfora.
I el teu mirall, la vida.

dilluns, 5 de novembre del 2018

Creu de terme


Solivella

A les carenes, invisibles gegants del vent.
Al castell, tatuatges de còdols a terra.
I just aquí la creu que assenyala el final.
El final del poble, el començament del territori.
O potser a l'inrevés.
L'entrada del poble, el comiat dels camps.
Perquè cada final és un nou començament.

Monument a la vora l'Ebre a Mequinensa Barca de ferro a la vora de l'Ebre, vol fer memòria. Camí de sirga amb penes i treballs re...