
‘No haver-te conegut seria terrible. Però terrible, terrible.
I no ho sabria. A sobre, no ho sabria.’
I no ho sabria. A sobre, no ho sabria.’
Enric Casasses
No ho sabria.
Però sabria del buit infinit,
d'una absència desconeguda,
d'una absència desconeguda,
de la claror inabastable,
més enllà dels meus ulls.
Sabria d'una recerca infructuosa,
d'uns anhels sense horitzó.
I creuria, amb desencís...
sí, ho creuria, de veritat,
com tanta gent ho creu:
que no existeixes enlloc.
Ni tu,
ni aquest tresor compartit.
ni aquest tresor compartit.