L'habitació i la taula escriptori que eren de la meva filla, quan encara vivia a casa, ara s'han convertit, en el meu racó. Escric amb el portàtil davant de la finestra. Algunes vegades escric des de la tablet, però com que l'he fet servir per fotografiar, no pot sortir a la foto.
No sempre llegeixo, aquí, al mateix lloc, també puc llegir al sofà de la sala d'estar, sobretot les tardes d'hivern que són assolellades, perquè hi arriba un solet que fa de bon rebre.
Poques vegades escric a mà, tot i que m'agraden molt les llibretes i en tinc unes quantes de boniques. Però m'he acostumat al teclat i ja hi vaig directament.
El quadre que hi ha a la dreta, i que m'acompanya sempre, és un regal dels meus fills pel 50 aniversari de casament, ara ja fa més de 4 anys. Hi sortim tota la família (falta el Manel que encara no hi era) quan érem petits, van agafar l'edat de la Joana que era la més petita i van buscar fotografies de tots quan teníem més o menys la mateixa edat que ella. És divertit veure aquests 9 nens petits, que ara tenen ja tot un ventall d'edats ben diferents i algunes avançades.
