S'han perdut les mirades
que des de dalt podien veure
el pou, el safareig
i la gent que hi anava.
Ara hi ha més ulls que mai
però molt poques mirades.
Com les cases ensorrades,
hi ha molts ulls que no miren.
dimecres, 18 de març del 2026
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
-
És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la c... -
La meva foto "tunejada" pel Xavier Pujol Primera participació als Relats de la Carme: Relat en imatge de Xavier Pujol ... -
"Al final, cal recordar que ni les constitucions ni la polícia derrotaran als qui lluiten amb la justícia del seu costat." Nel...