Una tarda va decidir dibuixar flors. Dibuixar li agrada molt. Pintar-les per dins demana més temps i més paciència i va demanar ajuda a l'àvia que li feia companyia. I van quedar enllestides tota una colla de flors, més d'una dotzena, amb les quals va muntar una botiga.
Era la botiga de les flors de la sort. Tothom podia anar a comprar-ne una i triar la que més li agradés. La botiga "venia" les flors totalment de franc. La botiguera Joana, donava les intruccions.
A la primera compradora:
- Aquestes flors donen molta sort, però molta, eh? Només has de dir-li, cada dia: "Hola Floreta" i ja tindràs sort tot el dia.
- Ah! d'acord, ja la saludaré cada matí: "Bon dia floreta"
- No, així no anirà bé. Ha de ser "Hola, floreta". Exactament així.
- Ho faré exactament així, com tu dius. Moltes gràcies!
Al segon comprador:
- Senyor, aquestes flors donen molta sort, molta. L'ha de saludar cada dia: "Hola floreta" i ja tindrá molta sort.
- Si donen tanta sort, potser en podria comprar dues i encara en tindria més.
- Noooo! Això és perillós i no ho pot fer de cap manera. Si ja té molta sort i encara n'hi arriba més es pot quedar sense res...
Resum: no cal ser avariciós amb la sort ni matar tot el que és gras. Bona filosofia de la Joana.
