Bec la claror bellugadissa que han inventat el sol i el riu.
Una claror enlluernant de pampallugues.
Me la bec com si fos una mirada intensa,
l'esguard del riu, que vol dir-me alguna cosa:
soc la claror, ara, i la fosca més profunda més tard
i no deixo mai de ser riu i aigua
sempre igual i sempre diferent.
Com tu, com jo, com tot.
