Al camp de blat de moro, m'hi perdia.
Al camp de blat de moro, jugàvem a amagar.
Ara m'he fet gran i ja no em cobreixen les tiges.
Qui pogués jugar com abans
quan tot el que jo volia era trobar-la a ella
i que em somrigués, en haver-la atrapat.
Jugarem, amor, com si fóssim nens.
I encara que, ara, estem per la feina,
també sé que si m'amago de nou,
en treure el cap, el tornaré a admirar.
Aquell somriure tan net i tan trapella
de qui sap que, sempre, ens tornem a trobar.
