Malgrat que els peus no em porten gaire, vaig arribar al coll.
Vaig barrejar-me amb les herbes, sentint la terra.
I feia sol, i una mica d'aire. Hi havia flors i molt silenci.
Sempre, l'instant em ve a salvar.
divendres, 18 d’agost del 2023
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
-
És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la c... -
La meva foto "tunejada" pel Xavier Pujol Primera participació als Relats de la Carme: Relat en imatge de Xavier Pujol ... -
"Al final, cal recordar que ni les constitucions ni la polícia derrotaran als qui lluiten amb la justícia del seu costat." Nel...