La nit m'empaita. La tristesa als esguards, la boira espessa. Ni sol, ni cel serè fan llum, aquesta tarda.
Aquesta tanca ha trobat la inspiració als núvols al cor de Noves flors
Encara que no hi hagi llum, és un lloc acollidor...Però la llum tornarà quan escampi la boira i el sol tregui el nas per emmirallar-se amb l'aigua de la font! Bon vespre, Carme.
Una antiga cançó de Toti Soler quan era del conjunt Om: "Vindrà la llum... un dia."
ResponEliminaNosaltres som la llum... ho vam ser dissabte! I nosaltres ja som aquí, sempre hi som!
EliminaSí, és exactament això, el mateix sxentiment que expressava jo en el meu poema.
ResponEliminaEt vaig "copiar" novesflors. Em passa sovint que en sentir-me identificada, em surten a mi també paraules per expressar les mateixes coses.
EliminaEncara que no hi hagi llum, és un lloc acollidor...Però la llum tornarà quan escampi la boira i el sol tregui el nas per emmirallar-se amb l'aigua de la font!
ResponEliminaBon vespre, Carme.
El lloc és preciós sense cap dubte!!! La font picant té un bon lloc.
EliminaS'encomana, el sentiment que destil·len els versos, i és ben fàcil fer-los propis aquest novembre. I la imatge és magnífica, Carme!
ResponEliminaEns encomanem, sí, i a mi no em sap gens de greu... m'agrada compartir aquestes coses.
EliminaA veure si ens torna l'ànim i tornem a compartir versos, noietes ;)
EliminaEspero que sí, aviat...
EliminaQuants estius de la meva infantesa he passat per aquests llocs, quants records!
ResponElimina