Dalt del Turó de can Mates
hi ha una rosa dels vents.
El dia que vaig pujar-hi
bufava des de Ponent.
Si mirava al Nord-Oest
com que el Mestral no ventava,
em mirava Montserrat
que és la muntanya més màgica.
Si arriba la tramuntana
no pugis fins la carena
que se t'endurà la bici
i seràs ànima en pena.
Si el Gregal pentina el poble
te n'arribarà l'olor
de glicines, de geranis
i del gessamí més bo.
En Xavier Pujol fa la seva aportació amb vent de Llevant:
De llevant arriba un aire
que anuncia un nou canvi
de bondat se sent la flaire
ai, si ho veiés el meu avi.
.............................................................................Xavier Pujol
Una cançó molt adient que m'ha ofert i m'ha recordat sa lluna:
Faci el vent que vulgui fer,
si és el vent de l'art que bufa
ens allibera i captiva
per molt que sigui invisible
si és el vent de l'art que bufa
ens allibera i captiva
per molt que sigui invisible
.......................................................................Helena Bonals
