Bet, la porta rebel, desobedient i insubmisa, que no volia deixar de ser porta, i així deixava caure el mur amb què la condemnaven un cop i un altre.
Més ençà hi ha el carrer neutre i conformista, més enllà hi ha un jardí esdevingut un salvatge paradís de les heures. La Bet estava orgullosa de poder obrir-se cap a ell.
