La seva vida havia donat un tomb, que no s'hauria imagina mai.
Tenia tot just sis anys, quan de sobte el seu pare va desaparèixer de casa. Era una casa on hi vivia una família nombrosa i no és pas que es trobés sola, no, però el trobava a faltar: la seva seguretat, el seu afecte, el seu amor, les seves bones solucions per a tot. No entenia gaire què estava passant, però sabia segur que ell no se n'havia anat per voluntat pròpia. Els adults del seu entorn continuaven cuidant-los com si res no hagués passat. La tristesa, però, surava damunt de cada gest. La realitat que ella no entenia era que un estat repressor havia empresonat el seu pare.
Van passar molts mesos, fins i tot algun any, i un bon dia van emprendre un viatge, que els va dur, des de la ciutat cap a les muntanyes. Eren unes vacances diferents, en un lloc diferent, en un país diferent i a més a més hi havia el seu pare. Com no li havien d'agradar infinitament més les muntanyes que la ciutat, si allà era, per fi, on hi havia el pare? Només van ser unes vacances, curtes, però després en van venir unes altres, i unes altres i finalment aquelles muntanyes, van ser el seu lloc definitiu per a viure, tota la resta de la seva infantesa.
PD: Cada lloc on hem viscut, es queda per sempre una mica dins de nosaltres.
