dimecres, 19 d’agost del 2020

Planoles




Hi ha núvols de tempesta
en un entorn tan bell.
Ens cauen unes gotes grosses
com riures sobre els cabells.
D'aquest estiu tan estrany
fet de retalls i pedaços
escolto els trons amb les mans
i veig l'alba a l'horitzó
sense poder tocar-la.
Quan la llum es tan potent
fins de molt lluny ens abraça.

Des del camí un racó em roba el cor. Com si fos meu. Com memòria oblidada de fets que no han existit. (Potser en una altra vida,  vam ser...