Cercles concèntrics (o ni cercles ni concèntrics)


assajant sempre cercles,
per si al cap de molts anys, tota una vida, et sembla
- i mai potser no n'estaràs segur -
que has assolit el cercle convincent.

Joan Vinyoli, Cercles

assajant sempre cercles,
i si un dia em sembla 
que he assolit el cercle convincent,
puc estar segura
que la vida farà que me'n desdeixi
així que jo comenci a voler quedar-m'hi.
............................................................................Carme

Comentaris

  1. Ha de ser difícil trobar el cercle de la vida on un si senti molt bé, però quan el trobem, hem de procurar Aferrar-nos -hi i no sortir de la ratlla...
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades no sortir de la ratlla, espatlla l'estada a qualsevol cercle...

      Elimina
  2. Molt bonic Carme. La vida sempre és una recerca i, quan ens convencem que estem en el lloc segur, mai hem d'abandonar el dubte, ja que és el que ens fa caminar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades no podem ni triar, Alfonso, el dubte i la inquietud venen sols perquè no deixem de caminar. Caminem malgrat tot.

      Elimina
  3. No crec que en la vida assolim mai el cercle absolutament convincent. Però som, i caminem.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo tampoc ho crec, novesflors, encara que reconec que potser en algun moment ho havia cregut.

      Elimina
  4. els cercles ens porten sempre allà mateix diuen, si això és la nostra zona de confort, no ens passem de la ratlla

    ResponElimina
  5. Encertar el cercle adequat en aquesta vida, és tan difícil (o impossible) com la quadratura del cercle, sigui concèntric o no.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'ha encantat això de la quadratura del cercle concèntric o no.... ha, ha, ha... no l'encertem, no, no hi ha manera.

      Elimina
  6. Aquesta imatge s'acosta més al surrealisme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sorprèn això del surrealisme, però potser sí, que tens raó.

      Elimina
  7. Jo crec que no hi ha lleis universals. Que l'excepció confirma la regla. Em conformo amb ser el més possible feliç, com en la infantesa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Primer havia escrit aquest poema en plural, com si fos una llei per a tothom. En rellegir-lo em vaig decidir a fer-lo en singular, ben bé per la raó que tu dius. La meva excepció pot confirmar qualsevol regla... jo, és que no em conformo gaire, dec tenir el botó espatllat.

      Elimina
  8. Els cercles convincent semblen deixar de ser-ho així que comencem a sentir-nos a gust en algun d'ells... Potser som un cul de mal seient, uns incorformistes o estem dotats d'una gran clarividència que ens fa adonar de massa coses... M'encanta la reflexió a què conviden els teus cercles!
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs, sí, ben bé així per a mi també... em fas pensar que hi deu haver de tot del que tu dius. Una mica de cada cosa, de tot a la vegada. Una abraçada, Montse!

      Elimina
  9. El cercles tenen alguna cosa de magnètics, i els aquests colors tan vius, també... És plaent.

    ResponElimina
  10. els cercles encerclen i també es poden unir a altres cercles i al infinitament si se'ls convenç poden esdevenir espirals o mitges llunes ...inspiradors versos del Vinyoli dibuixats en brillant interpel·lació

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tractarem de convèncer als cercles massa tancats que es converteixin en espiral, que sempre dona una porta de sortida... quina idea més maca, Elfree!!! Gràcies!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars