Cercles concèntrics (o ni cercles ni concèntrics)
assajant sempre cercles,
per si al cap de molts anys, tota una vida, et sembla
- i mai potser no n'estaràs segur -
que has assolit el cercle convincent.
Joan Vinyoli, Cercles
assajant sempre cercles,
i si un dia em sembla
que he assolit el cercle convincent,
que he assolit el cercle convincent,
puc estar segura
que la vida farà que me'n desdeixi
així que jo comenci a voler quedar-m'hi.
............................................................................Carme
Ha de ser difícil trobar el cercle de la vida on un si senti molt bé, però quan el trobem, hem de procurar Aferrar-nos -hi i no sortir de la ratlla...
ResponEliminaPetonets, Carme.
A vegades no sortir de la ratlla, espatlla l'estada a qualsevol cercle...
EliminaMolt bonic Carme. La vida sempre és una recerca i, quan ens convencem que estem en el lloc segur, mai hem d'abandonar el dubte, ja que és el que ens fa caminar.
ResponEliminaA vegades no podem ni triar, Alfonso, el dubte i la inquietud venen sols perquè no deixem de caminar. Caminem malgrat tot.
EliminaNo crec que en la vida assolim mai el cercle absolutament convincent. Però som, i caminem.
ResponEliminaJo tampoc ho crec, novesflors, encara que reconec que potser en algun moment ho havia cregut.
Eliminaels cercles ens porten sempre allà mateix diuen, si això és la nostra zona de confort, no ens passem de la ratlla
ResponEliminaI si l'altre cercle més enllà amaga bones sorpreses?
EliminaEncertar el cercle adequat en aquesta vida, és tan difícil (o impossible) com la quadratura del cercle, sigui concèntric o no.
ResponEliminaM'ha encantat això de la quadratura del cercle concèntric o no.... ha, ha, ha... no l'encertem, no, no hi ha manera.
EliminaAquesta imatge s'acosta més al surrealisme!
ResponEliminaEm sorprèn això del surrealisme, però potser sí, que tens raó.
EliminaJo crec que no hi ha lleis universals. Que l'excepció confirma la regla. Em conformo amb ser el més possible feliç, com en la infantesa.
ResponEliminaPrimer havia escrit aquest poema en plural, com si fos una llei per a tothom. En rellegir-lo em vaig decidir a fer-lo en singular, ben bé per la raó que tu dius. La meva excepció pot confirmar qualsevol regla... jo, és que no em conformo gaire, dec tenir el botó espatllat.
EliminaEls cercles convincent semblen deixar de ser-ho així que comencem a sentir-nos a gust en algun d'ells... Potser som un cul de mal seient, uns incorformistes o estem dotats d'una gran clarividència que ens fa adonar de massa coses... M'encanta la reflexió a què conviden els teus cercles!
ResponEliminaUna abraçada!
Doncs, sí, ben bé així per a mi també... em fas pensar que hi deu haver de tot del que tu dius. Una mica de cada cosa, de tot a la vegada. Una abraçada, Montse!
EliminaEl cercles tenen alguna cosa de magnètics, i els aquests colors tan vius, també... És plaent.
ResponEliminaM'alegro que t'agradin, Gemma, gràcies!
Eliminaels cercles encerclen i també es poden unir a altres cercles i al infinitament si se'ls convenç poden esdevenir espirals o mitges llunes ...inspiradors versos del Vinyoli dibuixats en brillant interpel·lació
ResponEliminaTractarem de convèncer als cercles massa tancats que es converteixin en espiral, que sempre dona una porta de sortida... quina idea més maca, Elfree!!! Gràcies!
Elimina