Res no em pertany,
ni aquest instant ni aquest estany.
Ni l'esguard que em fuig llavis avall,
ni la música de les mans.
Res no em pertany, ni els dies ni les nits,
ni l'hivern ni l'estiu, ni cap espai, ni cap temps.
Només els plecs de mots escrits, quasi irreals,
que em faig meus, àvidament, sense mesura.
