Era un divendres del mes d'Abril, l’embassament era ple fins dalt, el paisatge estava esplèndid. Es disposaven a passar tres dies al Pallars. Es feia l'hora de dinar, quan van veure a ran d'aigua el restaurant de l’hotel del Llac. No s'hi van pensar gens i van aprofitar l'ocasió per dinar, que feina feta no té destorb. Havent dinat, van sortir, van passejar una mica pels voltants i quan volien continuar el seu camí, el seu cotxe no va tenir cap intenció d'engegar-se… res, ni un trist sorollet que els donés l'esperança que tard o d'hora s'acabaria engegant. Estaven atrapats a l'Hotel del Llac. Van reconèixer de bona gana que hi havia llocs molt pitjors on quedar-se penjats. La seva sort no els abandonava mai.
