Santiago Rusiñol - Pati blau
- Però si està fet un fàstic, que no ho veus?
- Així és més romàntic i jo me l'imagino pintat en un quadre bellíssim, d'un gran pintor que s'hi ha inspirat.
- El pintor que necessitem és d'una altra mena. Ja ho saps.
- Escolta, tu saps quin trasbals seria per a les nostres flors i plantes, potser se'ns en moririen la meitat.
- Au, va! I que s'han de morir les plantes encara que vingui un pintor. I el patí? Aquell que es va perdre i no hem trobat mai més? Potser amb la moguda sortiria.
- No me'n parlis més t'ho prego, m'espatllaràs els meus somnis.
- Somnis? Quins somnis?
- Que un pintor em demana per fer un quadre del pati, que jo parlo amb el pintor, que el pintor em retrata mente me'l miro com pinta.
- Apa, quines bestieses dius!
- Cadascú somia el que vol, també recordo el nostre avi, que només feia que foragitar els animalons que se'ns esquitllaven dins del pati, menys la cabra que no la va foragitar, no, se la va vendre el molt trapella!
- Quants records i quants somnis que hi tens, jo no els he conservat com tu. Potser doncs, sí que hauré de buscar un pintor però haurà de ser una altra mena de pintor, un artista: pintor de quadres.
- Això ja m'agrada més!
- I potser després em deixaràs "restaurar" el pati. Una pintadeta nova de blau, no li anira gens malament. No pateixis, que no canviaré pas el color. Els peixos també n'estaran contents si els hi fem reviure el seu color de mar.
- Ja en parlarem quan arribi el moment. Mentrestant, espero que el pintor no et vulgui pintar a tu, perquè si ho fa, li hauré de dir aquella terrible frase final: Esborri-la!
PD: història feta de retalls d'altres històries, o clucades d'ullet a dojo. El doble sentit del personatge del pintor el dec a en McAbeu. El patí perdut i l'accent afegit el dec a l'Artur. L'avi que es va vendre la cabra al Risto. Els peixets els he trobat a ca sa lluna.
La meva protagonista vol fer com la protagonista del conte de Rusiñol, deixar-se pintar, però no vol pas ser, ella, l'esborrada. L'última frase del meu diàleg és agafada de l'última frase del conte de Rusiñol: Esborri-la!
Sempre m'han agradat els puzles i trencaclosques.
