Les meves ombres
són tan a prop de mi,
que se'm barregen entre els dits,
m'entrebanquen els peus
i es confonen amb els meus cabells.
Però no són jo, només són ombres.
dilluns, 18 de maig del 2020
Ombres
Les meves ombres
són tan a prop de mi,
que se'm barregen entre els dits,
m'entrebanquen els peus
i es confonen amb els meus cabells.
Però no són jo, només són ombres.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
-
És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la c... -
La meva foto "tunejada" pel Xavier Pujol Primera participació als Relats de la Carme: Relat en imatge de Xavier Pujol ... -
"Al final, cal recordar que ni les constitucions ni la polícia derrotaran als qui lluiten amb la justícia del seu costat." Nel...