Pensava que sempre podria mirar ben lluny: horitzó, objectiu o fita…
però ara només miro a prop: aquí, ara, avui, com a molt demà.
Trobo a faltar la crida de les coses provisionalment inabastables.
dimecres, 10 d’abril del 2024
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
-
És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la c... -
Mural a Penelles - una fotografia de Fra Miquel Si us voleu afegir a la meva proposta d'agost, sereu tan benvinguts com ho sou sempre... -
La meva foto "tunejada" pel Xavier Pujol Primera participació als Relats de la Carme: Relat en imatge de Xavier Pujol ...