Els colors de foc que m'acompanyen
 |
| Diàleg d'un post que ve de la Mònica |
Sento els colors de la tardor
sobre la meva pell.
I sento el vent, ara suau,
ara potent, que se m'emporta.
Batego al seu ritme
malgrat jo mateixa.
Hi ha un final que s'apropa.
D'oblit i de descans reclòs.
Reposo, ara, sobre la randa més fina
en la fredor de la tardor tan avançada.
Sí, faré una pausa
mentre em durin
els colors de foc que m'acompanyen.
Els viuré com el darrer adéu,
encara bell, cap a aquest món
sovint, el més inhòspit.
Que la flama perduri!
ResponEliminaAixí ho espero, XeXu!
EliminaMalgrat tu mateixa... faràs una pausa.
ResponEliminaA vegades no es pot triar...
EliminaQuina fulla més tardoral...Aquet poema m'ha deixat una mica intranquil·la...No és normal en tu això de fer pauses!
ResponEliminaPetonets, Carme.
En el poema parla la fulla, molt més que jo, M Roser. La pausa de sentir-se suspesa en una teranyina abans de caure a terra i morir del tot.
EliminaI potser sí que m'hi sento reflectida, molt més per l'edat, que no pas per cap pausa concreta que de moment no em proposo.
A mi m'ha semblat que la fulla parlava dels darrers dies de tardor, ja que aviat entrarà l'hivern inhòspit.
ResponEliminaUna bona interpretació, novesflors. M'agrada.
EliminaSón els colors del foc que m'acompanyen , aviat el fred em vestirà d'hivern i ... cendra.
ResponEliminaBona tarda Carme.
A punt d'arribar, l'hivern, Pere!!! Abriga't bé!
EliminaBona tarda de diumenge.
El passat dilluns, en sortir de casa a les 7 del matí, em vaig trobar la rambla plena a vessar de fulles com la del teu poema. Elles, però, ja havien sofert l'embat del vent i encatifaven el terra. Potser abans de caure van recitar la teva cançó...
ResponEliminaEns donen bellesa fins a l'últim moment! Una abraçada, Montse!
Elimina"Edat roja" és la tardor segons Margarit. O sigui, la més apassionada. També per mi.
ResponEliminaAfortunada, Helena, que encara tens molta edat roja per davant! Gaudeix-la molt!
Elimina