 |
| Una fotografia de Barbollaire |
I aleshores,
el cel va canviar de colors.
I ens deia que no hi ha oblit,
ni distància que ens separi.
Sobre la sorra de l'ànima
les petjades com tresors
s'hi mantenen perennes.
Recerca plàcida, passa a passa,
d'un lloc encara desconegut, de trobada.
