Roure

La duresa de la roca no ha impedit que el tronc del roure creixés i creixés, encara que recargolat i ple de bonys. El seu creixement ha estat dur i difícil,  però les seves fulles tenen la mateixa tendresa que les de qualsevol roure. Qui sap si potser en tenen més.

Les fonts del Salt del Duran

En molt poc espai físic, surten fonts de tot arreu. Les unes al costat de les altres.

És un lloc fresquet i humit, vora el canal, que fa somriure de felicitat.

Inesgotables.

Brollem i brollem, com l'aigua.

Dins de la nostra terra,

hi ha pous profunds de riquesa quasi líquida.

que flueix i flueix

per mantenir la vida viva.

Portes i flors

Ompliré de flors tots els espais,

només perquè vinguis a veure'ls.

I compatir així:

L'esguard,

el vermell,

el silenci,

la calma, 

la connexió 

i el misteri.

Sanefa

Escriuen, els pàmpols, 

sobre la tàpia,

missatges secrets

entre ells i les ombres.

Grafismes inèdits

de troncs i de verd.

Ben puntuats 

per  les flors als seus peus:

narcisos, geranis i begònies.

El salt del Duran a la Sèquia tercera del Canal d'Urgell a Golmés

Com la vida i el seu fluir,

a moments tranquil...

a voltes intens o arriscat

o esbojarrat o valent.

Em miro el canal

i no podria triar.

Tots dos costats m'enamoren.

Relats conjunts de maig: natura morta amb cebes i arengada

Isidre Nonell - Natura morta amb cebes i arengada

- Isidre, vols dir que no trigues molt més a pintar aquesta natura morta del que vas trigar pintan la Gitana jove,  la Figura ajaguda o la Paloma, per exemple?

- No ho sé, estimada, mentre pinto, no penso en el temps que trigo. Vaig fent.

- És que ja portes vuit dies amb aquest quadre…

- I quin problema hi veus? Jo vaig fent. Que potser tens pressa per tal que el vengui i guanyem una mica més de diners? 

- No, no és pas això… però et falta molt per acabar?

- No t'ho sabria dir, no estic content de com em va quedant i potser hauré de fer molts retocs. Potser hi estaré tres dies més.

- Doncs mira, saps què et dic, Sidret? Que me'n vaig uns quants dies a casa de ma mare i quan acabis m'avises.

- Però dona, com pot ser? No t'havia vist mai tan frissosa… quina pressa hi ha?

- No, si no soc jo, són aquests models teus que fumen una pudorassa  tan desagradable que ja no la puc aguantar més. Doncs això que et deia… ja m'avisaràs quan hagis acabat i llençat tota aquesta porqueria.
 

Indrets

Hi ha aquells indrets, ben endins,

coneguts i desconeguts alhora.

Coneguts perquè sé que hi són 

i com arribar-hi.

Desconeguts, perquè sempre 

amaguen més i més misteris.

Hi ha aquells indrets, ben endins

on només hi arribo en somnis.

Vinyes sobre la tàpia i l'herba seca

S'han assecat totes les herbes

i no hi ha camí.

Malgrat tot, camino descalça.

El so de les passes 

i el color de l'herba 

em fan oblidar

d'aquella frescor perduda.

Camino 

dins dels ocres més suaus

i el verd encara em crida.

Arbre de ganxet a Castellnou de Seana i 17 anys de blog

Hi ha arbres que tenen fruits estranys, inusuals i ben bonics. No es poden menjar, però alegren la vista i la vida. Imagino la il·lusió  i  la diversió de tota la gent que han fet aquests treballs.  En aquest poble del  Pla d'Urgell fins i tot havien tancat  al públic una zona de pàrquing per a poder lluir millor les seves figures fetes de ganxet. 

Un blog no és pas un arbre, però d'una manera o altra també m'ha donat fruits.  En disset anys,  hi ha hagut  èpoques molt diferents,  intenses, divertides, importants,  cansades,  de fluixera,  però  sempre  hi ha hagut amics,  companys de viatge,  i còmplices de moltes coses.  Hem arreplegat una bona colla de llibres,  dels uns o dels altres o de tots plegats. I unes amistats que  ja es queden amb nosaltes per sempre.

L'arbre de la imatge té molts fruits treballats per molta gent.  El meu blog encara en té més: incontables. Moltes gràcies per ser-hi, amics i  per continuar venint per aquí. 

Cirerer

Promeses rodones i verdes  de cireres ben vermelles, ben aviat.

Prunera de fulla morada

Qui pogués jeure sota la prunera mentre cauen les flors!

I rebre la pluja de pètals, en la quietud i el silenci.

Deixant que es cobrís el cap i el cos d'aquesta càlida neu rosada.

Com fondre'm i confondre'm amb la terra i els arbres.

Velles finestres

Un dibuix de la foto de: JUANJO Racons de Palou dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

La finestra està tancada,

encara que la buguenvíl·lia 

floreix més que mai

i el verd i el vermell 

s'empaiten, alegres,  per la façana.

Jo no els veig, 

i això no impedeix 

que pètals i fulles

siguin tan reals,

tan reals com jo mateixa.

Racons

M'enduc el roig.

Celebro els arbres,

però m'enduc el roig.

Admiro l'ermita

i encara m'enduc el roig.

Contemplo el cedre

i sempre m'enduc el roig.

Magraner del japó

m'enduc el teu roig

sense prendre'n ni una engruna.

Mar a Sant Martí d'Empúries

´-

Contemplo i sento.

A recer.

El teu batec i la intensitat.

El so que em ressona endins.

El blau dels dies.

L'escuma dels somnis.

Em sembla esperar,

però no espero.