Cau la nit

Astell - La vall Fosca - Pallars Jussà

El paisatge com un acaronament a l’ànima.

La proximitat de la nit, que s'estèn lentament

el fa més tendre encara.

Cada llum que s'encèn

és la promesa d'un bes.

La seva placidesa dona consol als neguits.

Ens fem poble, paisatge, cel i muntanya...

Per fer-nos un amb tots ells. 

Haikus

El groc és llum

i ens omple les ninetes.

Ben prest s'apaga.

L'ombra d'agost

encara reverdeja.

Fred de tardor.

Aigua d'octubre

que fresa els meus camins.

Torna a la llera.

Helena Bonals:

Novembre ofega.
Anhelo el pas de puça.
Ardor que dorm.

Finestra a Ullà

D'aquí, tant el dibuix  com el poema

Se'ns apaguen els colors,

el mirall enllorat ja no ens retorna

ni allò que som ni allò que voldríem.

S'enterboleixen les transparències

i la vida s'enrigideix al nostre entorn.

Em guardo el color safrà

per tornar a pintar l'alegria 

sobre els murs que s'alcen tothora,

mentre continuarem recordant

els vells contes i els antics somnis d'altres temps

perquè no morin.

Collserola, tanca de Can Catà

Can Catà de Cerdanyola

T'escriuré, 

siluetes alegres que puguin volar

i que mirin al cel i a l'infinit, 

amb la calma i el repòs 

d'uns ocells damunt la branca.

T'escriuré signes nous

amb significats secrets

que només tu puguis saber.

T'escriuré imatges sobre la música

i els sentiments sense pentagrama.

T'escriuré només una paraula

perquè no se m’oblidi mai que la vaig trobar.

Relats conjunts d'octubre: la fi de la llei seca

- Semblaven tot uns senyors, però ara mite'ls, només que han tancat els bars, ja  han perdut el control. 

Es troben cada vespre en alguna casa, sempre són més de sis, van sense mascaretes, i no tenen cap interès a guardar la distància i com pots veure, s'emborratxen com uns desgraciats. 

- Però què dius? Si aquesta foto és antiga, és de quan van abolir la llei seca.

- I que m'has de dir tu a mi? Si jo mateix la vaig fer! 

- Si tu també hi eres, doncs, què crítiques? Ets tan desgraciat com ells.

- Ep! Que jo no hi era... no cal que m'insultis! Tu no has sentit a parlar de la Finestra indiscreta? I dels teleobjectius? La vaig fer ahir mateix des del balcó de casa meva.

- I saps qui són? 

- Sí que ho sé, però no ho diré pas en públic, podria acabar a la presó jo, en llocs d'acabar-hi ells. 

 

Nyàmeres sobre el Freser

Entre la claror i l'ombra, 

vivim cada dia

i cada fet que ens passa.

A moments rebem poca llum

i no podem emetre'n gaire. 

I busquem tossudamen el racó més 

il·luminat que ens fa més grogues les flors, 

que ens fa més enlluernadora l'aigua.

Si tu l’estires fort per aquí...

Per més que ho hem sentit i sentit, cantat i cantat... jo diria que encara no ens ho hem cregut...

A Tona s'ho han il·lustrat per  a no perdre-ho mai de vista. 

Taga

Respirar fons 

i guardar la memòria de les alenades més lliures, 

per quan cal tancar-se a casa.

I saber dels cims i dels somnis com un present que existeix.

I si cal pregar a qualsevol déu o àngel o fada o mag o follet 

o simplement que la sort acompanyanyi a qui més la necessiti

per tot allò que, impotents, no podem resoldre.

Capvespre sobre l'aigua quieta

Placidesa i nostàlgia m'amaren el cor.

D'on surt el sentiment tan suau, tanta tendresa?

Dels ulls que miren o d'allò que es mirat?

Molt lentament, 

provo de surar amb l'ànim encalmat,

que el meu deixant no espatlli cap instant viscut.

Mirador

Mirador sobre el Ter, cap a l'Illa de Canet o de les Garsetes

Potser se'ns està acabant un temps

o potser ja s'ha acabat.

Per més que observem amb molta cura,

només podem veure quatre retalls de futur,

de colors apagats, reflexos descolorits,

que ni tant sols encaixen.

Massa soroll, però encara més silencis

Tossudament, mirem pel petit forat del pany

per veure si trobem algun bri esgarriat

de convenciment o d'esperança.

Horitzons

Miraré més enllà, si no puc veure el que tinc a prop.

Horitzons que no sabem, se'ns posaran davant dels ulls

i els haurem d'atrapar amb les mans  nues.

Si demà encara és gris, buscaré la claror més llunyana.

Pont a Sant Joan de les Abadesses

Fluïm entre els llençols verds dels prats

i les coixineres d'escuma, 

com flueix l'aigua,  

tan neta 

i que no s'atura.

Que passi el brogit del món,  

ben amunt, sense tocar-nos.

Dins de cada silenci,  mil mots compartits.

Cementiri de Jafre

Paisatge quiet.

Les passes no el destorben.

Creix la palmera.

I la capella ardent

s'alça com una flama.

Xiprers al cel

asenyalen camins

de llargs silencis.

Els camps de groc i terra

encomanen paraules.