Capes i capes de boira,
per llegir-hi la vida.
Sota la capa blanca,
busco l'instant.
Sota la blava més clara
hi ha la tardor dins dels ulls.
Més enllà, si ens hi endinsem
una vellesa que tremola.
I a la fi
un futur fosc i impenetrable.
dilluns, 27 d’octubre del 2025
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
-
És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la c... -
La meva foto "tunejada" pel Xavier Pujol Primera participació als Relats de la Carme: Relat en imatge de Xavier Pujol ... -
"Al final, cal recordar que ni les constitucions ni la polícia derrotaran als qui lluiten amb la justícia del seu costat." Nel...