Estrafem la vida
fin a límits que costen d'imaginar.
Capgirem les paraules
per fer-los dir allò que mai abans no havien volgut dir.
Som cada cop més indiferents i impermeables
a les formes reals que té el món.
Què ens queda, en comú?
quan ja no podem creure res
ni del que ens diuen, ni del que fan.
Només ens queda l'abús de poder
i el seu profit per a tots aquells que saben obtenir-lo.
