De tants regals de la primavera, ella ha triat les flors.
Abundoses com són, no es troben a faltar les que ella ha collit.
Quan era petita, m'agradava molt, pel mes de maig, anar a collir les grandalles que omplien els prats i feien que semblessin blancs de neu. El ram em durava força dies i el seu perfum em portava la muntanya a casa.
Ara, quan aconsegueixo tornar als prats de muntanya durant el mes de maig, (em queden lluny i no passa sovint) ja no les cullo. Me les enduc d'altres maneres.
De tants regals de la primavera, jo escullo l'aigua. Aquest torrent que baixa de tan amunt i em deixa mullar-me les mans, sense endur-me'n res... tot just la frescor i la puresa.
