Peixets 2
L'anhel de transparències en cada mirada.
El moviment incessant i opac de cada dia.
Des de les profunditats miro amunt, cap a la llum.
Si em pots veure, crida'm o vine a buscar-me.
L'instant present, entre la superfície i la profunditat.
Entre dues aigües, nedant, nedant, sense aturar-nos.
Hi ha el tacte fresc de l'aigua sobre la pell,
i el tacte inesborrable de la pell sobre la pell,
com qui arriba a casa, al lloc segur.
Oasi d'aire, dintre l'immensitat de l'aigua.
crida'm a través de la nit
ResponEliminacrida'm a través de l'oblit
crida'm a través de la llum...
(Pau Riba)
Sempre trobes una cançó adequada a cada cosa... gràcies!
EliminaUna mica difícil de trobar-se entre tants...Però potser ens donem la volta i ens veiem cara a cara, tot és tant transparent!
ResponEliminaPetonets.
No se sap mai... el món és un mocador...
EliminaTots dos poemes dels peixets són preciosos, no sabria quin escollir... M'agraden molt.
ResponEliminaCarme, estàs inspirada!
Moltes gràcies, Glòria!!! Jo prefereixo el primer...
EliminaM'agradaria saber escriure com tu, Carme!
ResponEliminaTu escrius molt bé, Helena!!!
EliminaLa manera o l'estil pot ser diferent, però ni millor ni pitjor.
"...L'instant present, entre la superfície i la profunditat.
ResponEliminaEntre dues aigües, nedant, nedant, sense aturar-nos...."
Me recuerda los peces y tortugas que lenta y apaciblemente están en el jardín tropical de la estación de Atocha del cual tengo muchas fotos, gracias Carme.
Perdón, por si es de interés, gracias.
https://www.youtube.com/watch?v=KW7m5DWeTFg