Flors d'ametller

El primer ametller florit, aquest any, vora el camí, dalt de la carena, el vaig veure a mig gener. Encara, ara, a finals de  març, en veig d'altres que floreixen. Des de la tanca d'un jardí, unes quantes branques treien la seva joia ran de la vorera.

De casa l'Helena Bonals i de casa Novesflors, aquest any havia manllevat
idees,  seguint la inspiració dels seus haikus.

El blanc de neu
de puresa tan fràgil.
El blanc de flor. 

Flor de cristalls.
L'hivern us agermana.
Neu d'ametller.

Rosella per a l'Helena...

No t'aturis, ja sé que és hivern.
Si vols roselles hi haurà roselles.
En el somni dels dits neixen les flors.
En la mirada hi ha tacte de pètals.
Alçaran el cap quan sigui l'hora.
Encara no sé quin serà el camí,
ni si el final és prop o lluny. 
Sense que hagi pogut aprendre gaire,
sé que si volem roselles hi haurà roselles.
Encara que sigui hivern.

Fulla seca, sense ales

Dibuix d'una foto trobada a ca l'Helena.

El fràgil equilibri
de volar sense ales.
De no tocar de peus a terra,
d'habitar els somnis.
La disconformitat ens sosté.

Pd: el diàleg poètic comença allà, també.

Inesgotables

Indrets oblidats dins Relats en català

Un diàleg que ve del blog de l'Helena: En cada vers que has entès

Encara tinc
les flames despullades
de bona arrel.
S'encendran de verdor
si ve la primavera.